Les eleccions autonòmiques | Les primàries socialistes
L'executiva federal admet que les forces estan equilibrades i tem que s'obrin nous fronts
Creix la preocupació a Ferraz pel desgast de Zapatero si fracassa la seva aposta per Trinidad Jiménez
Diumenge, 5 de setembre del 2010
ROSA PAZ
MADRID
El líder del PSM, Tomás Gómez, passejant per la Gran Vía de Madrid, el mes passat. josé luis roca
Més informació
- Tags: Política
Edició Impresa
Versió en .PDF
Informació publicada en la página 19 de la secció de Política de l'edició impresa del dia 05 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Dirigents socialistes es pregunten en privat com s'ha arribat a aquesta situació i per què l'executiva federal ha respost al desafiament de Gómez sense tenir la seguretat que guanyaria la partida, per més que comparteixin que l'objectiu de prendre-li el poder a Esperanza Aguirre justifica qualsevol esforç.
UN TIPUS MOLT TOSSUT / És veritat que Zapatero pensava que podria convèncer el secretari general del PSM perquè fes un pas enrere i deixés lliure el camí a la ministra de Sanitat. Així ho va intentar, de fet, en la conversa cara a cara que tots dos van mantenir el 7 d'agost i que, davant la impossibilitat de fer-lo desistir, va acabar precisament amb la decisió de convocar les primàries. Els que coneixen Gómez destaquen que és un tipus molt tossut; tant, que s'ha convertit en el primer dirigent socialista de la història recent que s'ha plantat públicament davant el líder del partit.
El temor a un resultat advers que deteriori la credibilitat de Zapatero és degut, en part, a l'experiència de les primeres primàries celebrades al PSOE el 1999, en què el llavors secretari general, Joaquín Almunia, va ser derrotat pel seu rival, Josep Borrell. En aquell moment va prevaler la convicció que Borrell era més bon candidat, però també hi va influir aquell substrat que Felipe González definia com «el punt àcrata» del PSOE, que pot portar els militants a rebel·lar-se contra l'aparell, i que es podria estar despertant, també, en el cas madrileny. La preocupació per una derrota de Jiménez creix també per les rellevants adhesions que està aconseguint Gómez, no només en les bases madrilenyes, sinó entre socialistes notables. Alguns veterans com Alfonso Guerra, Gregorio Peces-Barba o Joaquín Leguina, però altres plenament zapateristes, com el que va ser el seu primer cap de gabinet al partit, José Andrés Torres Mora.
VENJANÇA / Si el desafiament de Gómez ha deixat perplexos la major part dels socialistes que no s'imaginen a si mateixos desatenent les ordres del seu líder, també els ha sorprès aquesta ràpida presa de posició a favor del dirigent madrileny d'alguns dirigents que, tan sols fa uns mesos, no s'haurien atrevit a marcar distàncies amb Zapatero. Més enllà dels suports sincers amb què compta Gómez, algunes fonts atribueixen aquestes adhesions a una venjança per part dels que no se senten prou valorats, però, sobretot, a la idea que, davant de la caiguda de popularitat del president, n'hi ha que ja comencen a prendre posicions de cara al postzapaterisme. Ningú sap amb certesa, no obstant, si Zapatero obrirà en els pròxims mesos el procés de successió o si repetirà com a candidat. «No ho sap ni ell», afirmen en el seu entorn.
Els dirigents territorials, que afronten al maig unes eleccions transcendentals marcades per la crisi, creuen els dits perquè les primàries de Madrid es desenvolupin amb netedat i sense desqualificacions mútues que acabin per desacreditar el que aconsegueixi la candidatura. També estan preocupats perquè una reedició de les històriques divisions a la federació madrilenya perjudiqui les seves ja malparades expectatives. I temen, a més, que el germen d'aquesta divisió, barrejat amb les ambicions successòries, s'acabi estenent a altres federacions. Les primàries són l'exercici més gran de democràcia interna, però veient el que pot passar a Madrid, a Andalusia, per si de cas, les han suspès a totes les localitats de més de 50.000 habitants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario